L’ésser humà és social per naturalesa i necessita dels altres des del seu naixement i fins al final de la vida. Els éssers socials no són complets si els falta la relació amb els altres; la seva dimensió grupal és bàsica per desenvolupar-se de manera completa i harmònica.
De fet, és impossible d’educar un ésser humà si es prescindeix d’aquest àmbit, i, per aquest motiu, tota educació tendeix, i ha de tendir, a crear aquells hàbits que facin possible de viure en societat, augmentar-ne els avantatges, reduir-ne els inconvenients, col·laborar en el progrés col·lectiu per tal que els altres i nosaltres puguem extreure’n el màxim profit.
Amb aquest espectacle pretenem endinsar als nens dins d’un univers de valors imprescindibles per a la convivència, la pau i la solidaritat. Proposant a pares i educadors una alternativa lúdica i didàctica per treballar en profunditat conceptes complexos com el respecte, la llibertat, la igualtat, el diàleg, la igualtat, la generositat, la cooperació, la cooperació, la tolerància, la justícia.
Ombres, titelles, música en viu i tríptics educatius ens ajudaran a parlar d’aquest conceptes mitjançant les aventures d’un nen anomenat Pau que viatja arreu de l’Univers.
Volem parlar de la pau no només com l’absència de lluites, sinó com l’abundància de vida, fer viure i viure de veritat.
Sinopsi:
Pau es un nen invisible que viatja per diferents països amb la
il·lusió de conèixer millor la seva gent i la seva manera de
viure. Acaben de robar-li la maleta uns estranys ciutadans de
“Gecompac” (generositat, compassió, acció) sense saber que Pau
s’amaga a dins. Decideixen esperar per veure si algú reclama el
furt, Pau surt del seu amagatall per intentar convèncer a un dels
ciutadans que el deixi anar. Comença a explicar-li el seu viatge per
demostrar-li que és una bona persona i que no es mereix que el
retinguin.
Comença explicant la seva visita al país de “Llijustigu”
(llibertat, justícia, igualtat) que te greus problemes amb el
respecte. Després parla del segon país al que va viatjar “Ditoco”
(diàleg, tolerància, cooperació) i els fa entendre que els
ciutadans d’allà no sabien el que és la constància.
Pau s’adona ràpidament de quines són les deficiències d’aquests
països i amb simples accions tracta de resoldre els conflictes que
dificulten la convivència entre tots ells.
També tracta de convèncer als ciutadans de “Gecompac” que
mitjançant l’avarícia, l’egoisme i la indiferència mai
aconseguiran viure en harmonia. Amb el seu exemple Pau aconsegueix
tots aquells objectius que es proposa.